La historia del monesteriu remóntase al sieglu X, cuando lu funda’l conde de Munazán, Munio Rodríguez Can. En 1205 entamó la construcción de l’actual ilesia románica, y el monesteriu pasó a axuntase col de San Salvador de Celoriu en 1543. En 1801 la ilesia parroquial treslladóse al pueblu vecín de Naves, mentanto la de San Antolín peslló pal cultu.
La ilesia románica de San Antolín de Beón cunta con trés naves y tres ábsides semicirculares, con un cruceru destacáu en planta y n’altura. La portada oeste, abocinada, cunta con cinco arquivoltes y desarróllase nun cuerpu que sobresal de la fachada y que ta delimitáu por dos contrafuertes. Remata con una espadaña yá ensin campanes. La fachada sur tien una portada asemeyada a l’anterior, a base d’arquivoltes que se sofiten en pilastres.
Al llau de la ilesia llevántense delles construcciones vinculaes al monesteriu, casu d’un edificiu que tien dos inscripciones na fachada, una de 1715 y otra de 1738, y tamién un escudu d’un castiellu y un lleón rampante.